Sinapsi

Sinapsi és un Mètode creat l’any 1974 per Guy Aznar orientat a resoldre problemes de certa envergadura dins l’empresa.

El mètode defineix unes funcions, uns grups per exercir-les i una seqüència d’actuació, cobrint tot el procés des de l’elecció del problema fins a la implantació de la solució.

Funcions

La sinapsi distingeix tres nivells de funcions que s’atribueixen a diferents grups:

  • decisió – exercida pel Grup d’Estat Major
  • realització – exercida pel Grup de Realització
  • creació – exercida pel Grup de Creativitat i el Grup d’Intersecció.

Grups

  • Grup d’Estat Major (GEM)
    • composat pel Comitè de Direcció o algunes persones amb elevat poder decisori.
  • Grup de Realització (GR)
    • és la persona per a qui treballa el Grup de Creativitat, el seu interlocutor i el seu client
    • composat per dues persones, normalment directius, un dels quals és el responsable del servei o departament afectat pel problema
    • ha de transformar en idees pràctiques les propostes del Grup de Creativitat.
  • Grup de Creativitat (GC)
    • es cuida de la producció d’idees i de la primera fase d’intersecció
    • composat per l’animador i els participants
    • s’aconsella que no inclogui l’expert, que podria inhibir el grup.
  • Grup d’Intersecció (GI)s’encarrega d’adoptar les idees i oferir solucions
    • composat pel client, l’animador del GC i un expert escollit pel client.

Seqüència de Sinapsi

La seqüència en que intervenen aquests grups i les actuacions que fan en cada moment són:

  1. Grup d’Estat Major
    • Escull el problema, en funció de la política i l’estratègia de l’empresa.
  2. Grup de Realització
    • Aïlla el problema, eliminant indefinicions i ambigüitats i, si el problema és complex, defineix quines parcel.les s’abordaran.
    • Recopila la informació disponible, dins i fora de l’empresa, per facilitar-la a GC.
    • Formula el problema de manera que el GC el pugui comprendre.
    • El reformula a partir de les observacions del GC.
  3. Grup de Creativitat
    • abandona el camp de la realitat (allunyament)s’aparta del problema buscant idees originals
      • separa judici i la creativitat
      • utilitza tècniques de creativitat com ara el Brainstorming, plantejant-se que tot és possible (“perquè no?”), etc. per a produir idees.
    • cerca l’estímul
      • busca estímuls allunyats del problema
      • capta aquells que puguin aportar solucions
      • per fer-ho usa tècniques evocadores com ara Sleep-writing, Paraula a l’atzar, Fragmentació, Analogies, Empatia (identificar-se personalment amb parts o elements del problema, com un joc de “rol”), projectar a partir d’estímuls visuals (taques, formes abstractes), somniar.
    • fa la intersecció (primera fase)
      • connecta els estímuls amb la realitat, evitant el pensament negatiu
      • estableix relacions successives per acostar les idees a la solució
      • escolta repetidament les gravacions fetes durant l’allunyament, per captar-ne les parts interessants.
    • el procés de producció d’idees i intersecció és cíclic: estímul-allunyament-idees-intersecció.
  4. Grup d’Intersecció
    • Rep les idees del GC i fa la intersecció (segona fase).
    • La presència de l’expert ajuda a acostar més les idees al problema.
    • Produeix solucions com a conseqüència de les interseccions.
  5. Grup de Realització
    • Fixa els criteris per discriminar entre les solucions i avaluar-les. Les avalua.
    • Selecciona les solucions que es presentaran al GEM.
    • Redacta un informe al GEM justificant les solucions escollides.
  6. Grup d’Estat Major
    • Escull la solució definitiva.
    • Ho comunica al GR pel seu desenvolupament.
  7. Grup de Realització
    • Du a terme un primer desenvolupament de la solució acordada.
    • Pot designar un responsable encarregat del procés d’innovació.

Característiques del grup de creativitat de Sinapsi

  1. Polarització: orientació a l’objectiu
  2. Dimensions: 6 persones (animador i 5 participants)
  3. Heterogeneïtat: membres amb diferents formació, pla professional, personalitat, sexe, etc. per enriquir els punts de vista i enfocaments.
  4. Estratificació: membres de diferents nivells jeràrquics per diversificar la visió, sempre que no resti eficàcia al grup.
  5. Participació: hom recomana sessions setmanals de menys de 3 hores o mensuals en seminaris tancats de 2 o 3 dies.
  6. Permeabilitat: el grup manté els mateixos membres durant tota la seva existència.
  7. Autonomia: quant al funcionament, el GC és autònom i es reuneix, a poder ser, en local propi fora de l’empresa. Quant als objectius, li venen fixats.
  8. Control: el grup s’auto-controla. En l’empresa, reben el mateix tracte que qualsevol altre.
  9. Flexibilitat: el grup organitza les seves activitats i decideix l’existència o no de procediments interns que regulin la seva activitat.
  10. Estabilitat: la seva vida es fixa en dos anys, sempre amb els mateixos membres. Les reunions es fan sempre amb tots els membres.
  11. Comunicació: és important que sigui bona, amb l’ús d’expressions positives, escoltant activament els altres i fixant-se fins i tot en la comunicació no verbal.
  12. Confiança: a tres nivells: en que el grup tindrà èxit, en que les idees pertanyen al grup i en que un mateix és creatiu
  13. Clima: necessitat de cohesió, optimisme i seguretat en l’èxit. Es considera que afecta tant als resultats del grups que fins i tot es proposa mesurar-lo.
  14. Cohesió: indica bon funcionament i és conseqüència de les altres dimensions grupals.

Bibliografia