Anàlisi morfològica

La Anàlisi Morfològica és un mètode analitico-combinatori creat el 1969 per en Fritz Zwicky, astrònom del Califòrnia Institute of Technology (Caltech).

Altres noms: Caixa morfològica, Morfologia, Caixa de les Idees.

El seu objectiu és resoldre problemes mitjançant l’anàlisi de les parts que els composen. Es basa en la concepció que qualsevol objecte del nostre pensament està composat o integrat per un cert nombre d’elements i en la consideració que aquests tenen identitat pròpia i poden ser aïllats. Per tant, parteix d’una Llista d’atributs per a generar noves possibilitats.

Procediment

El mètode té 3 etapes clarament diferenciades:

  • Anàlisi
  • Combinació
  • Cerca morfològica

Anàlisi

  1. Escollir el problema a resoldre, situació o objecte a millorar, etc.
  2. Analitzar quins atributs (o elements, o paràmetres) el composen.
    • Els atributs poden referir-se a parts físiques, processos, funcions, aspectes estètics, etc.
    • És convenient seleccionar els atributs rellevants. Michalko proposa la pregunta “Sense aquest atribut, el problema continuaria existint?” per determinar si és rellevant o no.
  3. Analitzar les variants o alternatives possibles de cada atribut.

Combinació

Els passos a seguir són els següents:

  • Combinar, fent totes les combinacions possibles, agafant cada vegada una variant de cada atribut. Al nombre total de combinacions possibles se l’anomena “producte morfològic”.
    • Suposem que en el pas 2 de la anàlisi hem trobat 3 atributs: A, B i C.
    • Suposem que
      • l’atribut A te tres variants (A1, A2 i A3),
      • el B també en té tres, (B1, B2 i B3)
      • i el C en té dos (C1 i C2).
    • El producte morfològic és el conjunt de totes les combinacions possibles = 3 x 3 x 2 = 18, que en el nostre cas són les combinacions:
Innovaforum-Tècniques-creativitat-Anàlisi-morfològica-Producte-morfològic

Producte morfològic

Cerca morfològica

  • Consisteix en analitzar combinacions i veure les seves possibilitats creatives. Es pot fer de dues maneres:
    • A l’atzar: s’escull a l’atzar una variant de cada atribut. Una manera de fer-ho es disposar tants recipients com atributs i en cada un posar-hi paperets amb les seves variants. S’agafa un paperet de cada recipient i s’analitza la combinació. Després es torna a posar els paperets al seu recipient d’origen i es repeteix l’operació.
    • Per enumeració ordenada: consisteix en enumerar totes les combinacions possibles, tal com hem fet en el punt 4, i analitzar-les totes sistemàticament.
      • Si el nombre de variants és elevat, llavors el nombre de combinacions pot esdevenir immanejable. Una simplificació que se sol fer és eliminar aquelles combinacions parcials de dues o més variants que es considerin inviables i en conseqüència, eliminar totes les que d’elles se’n derivarien.

Bibliografia

  • Michael Michalko. “Thinkertoys“, Cap. Once, “La Caja de las Ideas”, pàgs. 137-145, Ed. Gestión 2000, Barcelona, 1999.
  • Morphological Creativity: The Miracle of Your Hidden Brain Power, Myron S. Allen, Prentice-Hall, Inc., Englewood Cliffs, NJ, 1967.
  • Fonts
    © Robert Harris, Vanguard University of Southern California – Creative Thinking Techniques
    © Alfredo Muñoz Adánez, Métodos Creativos para Organizaciones, Cap.8, pàgs 80-83, Ed. Eudema, Madrid, 1994.
    © Sèrie Tècniques de creativitat d'innovaforum