Brainstorming

De totes les Tècniques de Creativitat, el Brainstorming és potser la més antiga i la més coneguda, encara que sovint ho és només superficialment, el que fa que molts cops no estigui ben executada.

Història del brainstorming

El seu creador, Alex Osborn, el va descriure en el seu llibre Applied Imagination, publicat el 1954, tot i que ell ja el venia utilitzant des del 1939.

La tècnica va guanyar popularitat ràpidament fet que obligà al seu inventor a publicar una versió revisada del llibre el 1957 (en castellà, Imaginación aplicada, Alex F. Osborn, Ed. Velflex, Madrid 1960), ampliant el contingut amb l’experiència acumulada en aquest període i reordenant els capítols amb fins didàctics. Tot i tenir més de 60 anys, encara continua essent vàlida.

Altres noms: Pluja d’idees, Tormenta d’idees, Remolí de cervells

Objectius

Els seus objectius principals són: portar-nos a trencar les limitacions habituals en el pensament i produir un conjunt d’idees entre les que poder escollir (ningú vol tenir una única opció on escollir quan va a comprar un cotxe o un detergent, per tant, perquè tenir només una opció quan s’intenta resoldre un problema?).

El Brainstorming és útil per atacar problemes específics (més que generalistes) i allà on cal una col·lecció d’idees bones, noves i fresques (més que no pas on cal judici o anàlisi per a decidir).

Tot i que Alex Osborn recomanava que el grup tingués dotze membres, actualment està provat que el nombre ideal és de 4 a 7 persones, essent pràctics també els grups d’entre dos i deu membres. També es pot practicar individualment.

Regles bàsiques

Hi ha quatre regles bàsiques:

  1. Suspendre el judici.
    • Eliminar tota crítica. Quan brollen les idees no es permet cap comentari crític.
    • S’anoten totes les idees. L’avaluació es reserva per a després.
    • S’ha d’ajornar el judici advers de les idees. Hem estat tan entrenats a ser instantàniament analítics, pràctic i convergents en el nostre pensament que aquesta regla resulta difícil de seguir, però és crucial.
    • Crear i jutjar al mateix temps és com tirar aigua calenta i freda a la mateixa galleda.
  2. Pensar lliurement.
    • És molt important la llibertat d’emissió. Els pensaments salvatges estan bé. Les idees impossibles o inimaginables estan bé. De fet, a cada sessió hi hauria d’haver alguna idea prou boja que fes riure a tot el grup.
    • Cal recordar que les idees pràctiques sovint neixen d’altres totalment impracticables o impossibles. Permetent-te pensar fora dels límits del l’ordinari, del normal, poden sorgir solucions noves i genials. Algunes idees salvatges esdevenen pràctiques.
    • Quan més enèrgica sigui la idea, millors poden ser els resultats; és més fàcil perfeccionar una idea que emetre’n una de nova.
  3. La quantitat és important.
    • Cal concentrar-se en generar un gran nombre d’idees que posteriorment es puguin revisar. Quan més gran sigui el nombre d’idees, més fàcil és escollir entre elles.
    • Hi ha dues raons per desitjar una gran quantitat d’idees.
      • Primer, sembla que les idees òbvies, habituals, gastades, impracticables venen primer a la ment, de manera que és probable que les primeres 20 o 25 idees no siguin fresques ni creatives.
      • Segon, quan més llarga sigui la llista, més s’haurà d’escollir, adaptar o combinar.
    • En algunes sessions, es fixa l’objectiu d’aconseguir un nombre determinat d’idees, de l’ordre de 50 o 100, abans d’acabar la reunió.
  4. L’efecte multiplicador.
    • Es busca la combinació d’ideacions i les seves millores. A més de contribuir amb les pròpies idees, els participants poden suggerir millores de les idees dels altres o aconseguir una idea millor a partir d’altres dues.
      • Què té de bo l’idea que han dit?
      • Què es pot fer per millorar-la o per fer-la més salvatge?
    • Utilitza les idees dels altres com a estímul per a la teva millora o variació. A vegades, canviar només un aspecte d’una solució impracticable la pot convertir en una gran solució.

Una llista més ampliada de regles la trobaràs en aquest Decàleg del bon brainstormià.

Desenvolupament d’una sessió

Visió ràpida d’aspectes a tenir en compte pel desenvolupament d’una sessió.

Hi ha alguns aspectes pràctics a tenir en compte en fer una sessió:

  • Escollir un secretari Algú que s’encarregui d’enregistrar les idees.
    • Preferentment, les idees s’haurien d’escriure en una pissarra o en post-its penjats en una paret de manera que tot el grup les pugui veure. Si no és possible, escriure-les en un paper.
    • En una sessió ideal, el secretari hauria de ser una persona que només fes això, doncs és difícil estar pensatiu i ser creatiu i estar anotant al mateix temps. En sessions petites, el secretari acostuma a ser un dels participants.
    • En brainstorming individuals és útil utilitzar una mapa d’idees en un paper gran. O també una cartolina a la paret. (Les lletres grans ajuden a mantenir presents les idees. De fet, hom diu que usar un paper DIN A2 en comptes d’un DIN A4 augmenta la creativitat. Perquè no provar-ho?).
  • Un moderador per organitzar el caos.
    • En grups de més de tres o quatre, cal tenir un moderador per escollir qui serà el següent en dir una idea i evitar que tothom parli alhora.
    • Si cal, el moderador recordarà als membres que no injectin avaluació en la sessió (cas que algú qüestioni, se’n burli, digui “apa, on vas!” o coses per l’estil).
  • Mantenir l’ambient relaxat i alegre.
    • La creativitat flueix millor quan els participants estan relaxats i gaudint i sentint-te lliures per fer el boig o ser juganers. Fins i tot, picar alguna cosa o fer ocells o barrets de paper mentre es treballa, fins i tot si el problema en si és seriós com el càncer o l’abús a menors.
    • No recordar a la gent que “aquest és un problema seriós” o “això és uns broma de mal gust”.
  • Escalfament
    • Com una ajuda i un estímul a la creativitat, sovint és bo començar amb una sessió d’escalfament de deu minuts, on s’abordi un problema imaginari. Pensar sobre un problema imaginari allibera a la gent i la posa alegre. Després es pot abordar el problema real.
    • Alguns temes imaginaris podrien ser, per exemple:
      • quins usos podríem donar a un clip
      • com menjar-se una casa més eficientment
      • com il·luminar una casa amb només una bombeta
      • com millorar el viatge de casa a la feina
      • inventar un nou joc olímpic
  • Limitar la sessió.
    • S’hauria de limitar la durada d’una sessió típica a uns 15-30 minuts. En sessions més llargues tendeixen a que es perdi l’interès.
    • En general no s’hauria d’anar més enllà dels trenta minuts, tot i que és la durada d’una sessió “ideal”, segons recomana Osborn .
  • Fer còpies.
    • Després de la sessió, cal passar en net la llista d’idees i fer-ne còpies per a tots els participants. No s’ha d’intentar posar la llista en cap ordre en concret.
  • Afegir i avaluar.
    • El dia següent (no el mateix dia) el grup s’hauria de tornar a trobar. Primer, s’haurien de compartir les idees pensades des de la sessió anterior (incloure-les en la llista fotocopiada). Després, el grup hauria d’avaluar cadascuna de les idees i desenvolupar les que prometin més per poder-les dur a la pràctica.
    • Durant les sessions d’avaluació, les idees salvatges es converteixen en pràctiques o utilitzades per a suggerir solucions realistes. L’èmfasi s’ha de posar en l’anàlisi i en temes del món real.
    • A voltes hom divideix les idees trobades que es creuen útils en tres grups:
      1. Idees d’utilitat immediata. Les idees que podràs usar immediatament.
      2. Àrees per a explorar més àmpliament. Aquestes idees cal investigar-les, seguir-les, pensar-hi, discutir-les més àmpliament, etc.
      3. Noves aproximacions al problema. Aquestes idees suggereixen noves maneres de mirar el tema.
    • Cal notar que l’avaluació no es fa el mateix dia que la sessió de brainstorming. Això fa que la sessió d’idees sigui més lliure (sense el temor de l’avaluació immediata) i permet un temps d’incubació de més idees i un temps per pensar sobre les idees que han sorgit.

Variants del brainstoring

Des de la seva creació se n’han derivat un considerable nombre de variants i n’existeixen algunes variants a les que s’ha donat nom propi:

Més variants

Segons Czichos (1993), Schlicksupp (1992) i Werneck i Ullmann (1973), es poden diferenciar, per exemple, les següents variants:

El tret fonamental comú d’aquestes tècniques és l’intercanvi de propostes dels participants en una sessió per trobar idees. Es diferencien en si es realitzen oralment o per escrit.

Donat que la terminologia en tots ells no és uniforme s’utilitza el concepte brainstorming per a tots ells com a concepte englobador.

Bibliografia

  • © TeachSam Arbeitstechniken
  • © Robert Harris

© Sèrie Tècniques de creativitat d'innovaforum