Serendipia (Serendipity): el poder creatiu de l’inesperat

La Serendipia és una tècnica de creativitat que aprofita qualsevol fet inesperat com una oportunitat per reflexionar-hi i treure’n quelcom creatiu o útil.

És una tècnica imaginativa que va ser molt popular entre els intel·lectuals dels anys 70. Pren el seu nom de l’antic nom de Sri Lanka, a través d’un conte d’Horace Walpole.

Se suposa que allà hi van viure uns prínceps, savis i amics entre si, que emprenien expedicions a l’interior de l’illa a la recerca de determinats objectes o elements concrets. Doncs bé, no els trobaven mai; però sempre tornaven amb altres objectes, iguals o més útils, encara que generalment per a altres propòsits.

Es tracta de vèncer la nostra peresa mental, trencant a la vegada les nostres defenses lògiques, conscients i seqüencials, per mitjà de troballes senzillament inesperades; només així podrem trobar aspectes inesperables de la realitat.

Procediment

L’ús de catàlegs de venda per correu, de grans magatzems, etc. és proverbial. Un cop enunciat clarament el que pretenem “trobar” (com els prínceps), obrim el catàleg per una pàgina qualsevol.

Què té a veure amb el disseny d’un nou procés informàtic, que ens hem proposat com a tasca, un joc de tè fabricat a la República Popular de Xina, de dotze tassetes i plats, un element més gran – la tetera -, una gerra per a la llet, una sucrera amb una ranura per a la cullereta; decorat amb dragons, amb el fons de les tasses traslluint un rostre femení, etc.?

S’utilitzen també diccionaris, transparències desenfocades, la Biblia, les tragèdies de Shakespeare… Es pot utilitzar qualsevol llibre o document que es tingui a ma.

En la segona fase la pregunta és: Què te a veure…? Què suggereix..? S’ha d’aplicar a cada detall, per minúscul que sembli del “object trouvé“; curosament, registrant escrupulosament cada relació trobada, per ridícula o absurda que sembli.

La descodificació ha de ser minuciosa i imaginativa: el fons de les tasses ens suggereix la transparència que hem de donar al procés; i així, poc a poc, tot.

En la tercera fase, la de l’explotació, es tracta de portar a termes totalment pràctics cada punt del treball anterior.

Aplicant la Serendipia

Pots utilitzar aquesta tècnica no només per idear nous productes, serveis o “marcs de solucions”, sinó també per trobar sortides; quan et sentis “acorralat” per una situació massa determinada (una negociació esgotada o un problema aparentment “insoluble”, dels que es pensa que “cal deixar-lo”).

Obre qualsevol llibre a l’atzar i fixa’t, per exemple, en la primera paraula de la pàgina parell. Treballa per trobar-li relacions amb el teu tema i en veure què en surt d’aquestes relacions. Anota, anota… Mira ara la pàgina senar i fes el mateix.Ara relaciona ambdues paraules entre sí, respecte el problema, i intenta fer bisociacions.

Naturalment, “allunya’t” tant com calgui del sentit literal de les paraules.

Quan creguis que has esgotat les possibilitats, obre el llibre per una altra banda. Les vegades que calgui.

Com a mínim, al final d’aquest exercici sabràs molt més del teu problema. I, potser, l’endemà, dominaràs sensiblement més la situació; et semblarà una altra.

El terme Serendipia

El terme Serendipia (Serendipity) segons alguns autors (Van Andel, P. “Serendipity: Expect also the unexpected” Creativity & Innovation Mgmt, 1992) el va encunyar l’any 1754 Horace Walpole, a partir de les seves cartes en les que feia referència un conte italià del 1557, “Peregrinaggio di tre figlioli del Re di Sendippo“. En ell es parla de tres prínceps que en viatjar van anar descobrint moltes coses per casualitat i mitjançant dosis de sagacitat (Maria Molina: … sagacitat de veure més enllà del que és obvi … ).

Es tradueix per “serendipitat” o “serendipisme” i es defineix com “trobar el que no es busca“. Té dos atributs: oportunitat + percepció (sagacitat). Oportunitat de trobar-se amb quelcom diferent, nou, no esperat + capacitat per a veure / reflexionar / percebre quelcom positiu i/o útil i explicar-ho.

Bibliografia

  • © Julian Plana Pujol, “Creatividad en la gestión“, Cuadernos ESCA de gestión de sucursales, Serie/Desarrollo de Recursos Humanos, nº 13, Confederación Española de Cajas de Ahorros, Madrid, 1988 * Reproduït amb autorització de l’autor * – Traducció: Sèrie Tècniques de creativitat d'innovaforum
  • © “El terme Serendipity” José M. Vicente Gomila – TRIZ XXI