Biònica: la natura com a font de creativitat

La biònica es basa en la observació i el coneixement de l’estructura, possibilitats i mecanismes de la Natura.

No es tracta, pròpiament, estrictament d’una tècnica. I és més que això.

I, no obstant, és evidentment una aplicació de la “tècnica analògica”; és tota ella una gran analogia.

Efectivament, els ésser vius tenen una enorme capacitat de: adaptar-se al medi, perpetuar-se, aprenentatge, auto-organització, reconeixement de possibilitats o situacions, auto-reparació, etc. Evidentment, seria ideal que en el grup hi hagués membres que fossin biòlegs, etòlegs, ecòlegs; en definitiva, científics de la natura.

Alguns exemples dels resultats d’aplicar aquesta metodologia els podem trobar en aquest recull d’exemples trets de la Natura, que anirem ampliant. Us pot ser útil si voleu usar aquesta tècnica.

Les aplicacions poden anar des de l’àmbit del perfeccionament o la invenció de mecanismes “vius” (robòtica per exemple) fins als sistemes organitzatius, dinàmica de les empreses, supervivència en el mercat, etc.

“Això, a la Natura, es resol així…”
“Al Brasil, existeix una planta gegantina que, en aquest casos, actua …”
“En l’estructura dels formiguers de l’especie X hi ha una …”
“Us heu fixat quan passejeu pel bosc, en que …”

La Naturalesa, en la que es manifesta la intel.ligència infinita – en nosaltres sembla que sempre està una mica bloquejada – té infinitat de solucions i idees.

Acceptem els nostres deures amb ella, però disfrutem del dret i el privilegi d’interrogar-la.

Biomimicry o Biomomètica

Aquest terme és el que s’està usant per denominar el que, al nostre entendre, no és més que una actualització de la Biònica. S’origina amb la publicació del llibre homònim de Janine Benyus l’any 1997. El principi creatiu és el mateix: observar la natura i aprendre’n les lliçons. Els matisos novedosos estan en un enfocament ecològic global del tema, en contemplar aquesta imitació de la natura com un fonament pel desenvolupament sostenible i la pervivència de la raça humana.

En paraules de l’autora del llibre: Biomimicry (de bios, que significa vida i mimesis que significa imitar) és una nova ciència que estudia les millors idees de la natura i després imita aquests dissenys i processos per resoldre problemes humans.

La idea central és que la natura, imaginativa per necessitat, ja ha resolt molts dels problemes que ens esfocem per resoldre. Els animals, les plantes i els microbis son uns enginyers consumats. Ells han trobat el que funciona, el que és apropiat, el que perdura en la Terra. Aquesta és la novetat real de la biomimicry: després de 3,8 milions d’anys de recerca i desenvolupament, les fallades són fòssils i el que ens envolta és el secret de la supervivència.

L’emulació conscient de la genialitat de la natura és una estratègia de supervivència per a la raça humana, un camí per al futur sostenible. Sembla que la proposta està tenint ressò, especialment a Estats Units. Alguns exemples són:

  • Interface, un dels fabricants americans més grans de terres, va enviar un equip de disseny a la selva per respondre a la pregunta: “Com dissenyaria la natura una estora?”
  • Iridigm Display, de San Francisco, ha estat estudiant les ales iridiscents de les papallones per aprendre més sobre pantalles per a dispositius mòbils
  • UCSB Lab està estudiant els musclos per aprendre més sobre adhesius que funcionin dins de l’aigua

Es pot trobar més informació i exemples de com la natura ha resolt o podria haver resolt problemes que es plantegen els humans a la web del Biomimicry Institute.

Fonts

Tècniques de creativitat – Biònica

© Julian Plana Pujol, “Creatividad en la gestión“, Cuadernos ESCA de Gestión de sucursales, CECA – Madrid 1988 – * Reproduït amb autorització de l’autor *
© biomimicry.org © Traducció i adaptació: Sèrie Tècniques de creativitat d'innovaforum