Hi ha principis subjacents a la creativitat. Les tècniques de creativitat els apliquen. Entendre la naturalesa de la intel·ligència potencia la nostra creativitat.
Principi de la ingenuïtat
Es tracta d’aclarir la nostra pituïtària i la nostra superfície neuronal; hem de contínuament deshabituar-la, desbloquejar-la, si volem «olorar» la solució (precisament, perquè la tenim tan a prop, en nosaltres).
Apropament «ingenu»; és a dir, original, lliure (in-genu vol dir no-originat, etimològicament), lliure de prejudicis i fins i tot de pre-plantejaments.
Principi de la incubació
«Lliçó dormida, lliçó sabuda», «Consultar amb el coixí». El nostre subconscient (el 90% de la nostra consciència total, segons les aproximacions dels psicòlegs profunds) ha de col.laborar. «També menja, oi? Doncs que treballi», podríem dir. I ho fa, si li donem l’oportunitat estudiant, interioritzant, el tema i deixant-lo reposar.
Principi de la relaxació
Cap professional treballa crispat en el seu treball. Precisament diem que quelcom s’està fent «professionalment» quan s’aprecia la serenitat, quasi des-apassionament, de l’executant. I, no obstant, la ansietat de noves solucions provoca tensió; per això moltes vegades es prefereix «viure amb el problema».
En la mesura en que s’és «creatiu», veritable professional de la direcció i l’impuls, és relaxadament concentrat com han d’abordar-se els problemes. Es una actitud que s’ha d’educar.
Principi de l’empatía
Perquè no hem d’aturar-nos en l’agitada superfície del problema. Hem de «fer-nos u» amb el problema o el tema, ser l’objecte de la qüestió i sentir-lo; només així el comprendrem. Compte, no es tracta només d’implicar-se, de sentir simpatia («sentir amb») per les molèsties dels clients en una llarga cua, sinó d’empatitzar-les («sentir-les com si fossin un mateix»); ser client, cua, finestreta, taula o mostrador, empleat, rellotge, «coses per fer» que posen nerviós al client, etc. Però quan estudiem el problema; no precisament quan el «vivim».
Sentirem créixer dins nostre el serè impuls precís cap a un mètode que ens ofereixi un quadre de solucions; la nostàlgia d’un futur proper on aquest tipus de situacions no passin tan sovint.
Principi de la visualització
«Veurem», imaginarem, aquest futur cada vegada més concret. I poc a poc, en aquesta visió apreciarem per què o com en aquest futur que veiem s’ha alleujat el problema.
No, no estem tractant encara d’una tècnica. És un «Principi» que està present en les tècniques.
Bibliografia
© Qüestió de principis – Julian Plana Pujol – “Creatividad en la gestión” – Cuadernos ESCA de Gestión de sucursales, CECA – Madrid 1988 – Reproduït amb autorització de l’autor – Traducció: Sèrie Conceptes sobre creativitat d'innovaforum
Aqui hi ha els serveis
