Historia dels Sistemes de suggeriments (Creativitat Corporativa)

Els Sistemes de Suggeriments són una de les eines de Creativitat Corporativa més utilitzades quan es vol aprofitar la Creativitat dels col·laboradors en una empresa. Podem semblar innovadors però tenen una història centenària. Heus-la ací.

Meyasubako (Bústia de suggeriments)

L’agost de 1721, es va col·locar a l’entrada Takinoguchi del Castell d’Edo una petita bústia, anomenada meyasubako, per ordre de Yoshimune Tokugawa, el vuitè shogun. Tots els ciutadans, independentment de la seva situació social, podien dipositar-hi els seus suggeriments escrits, precs i queixes.

El meyasubako era la forma que tenia el shogun de conèixer com se sentia el poble amb les seves polítiques o el que la gent en general pensava. Els bons suggeriments eren premiats, i un home anomenat Sensen Ogawa va escriure un suggeriment que va donar lloc a l’inici d’una prestació de salut pública (Koishigawa Yoseijo) per als pobres. Un suggeriment dipositat a la meyasubako també va donar peu al desenvolupament de la política de lluita armada per la ciutat d’Edo.

Uns vint anys abans, com a senyor feudal, Yoshimune havia establert una «bústia de queixes» a la porta de la seva residència, el castell de Wakayama. En aquells dies, fer una apel·lació directa al shogun estava penat amb la decapitació. Per a fer suggeriments als polítics, la gent havia d’arriscar les seves vides. D’aquesta manera, les bústies de queixes i suggeriments de Yoshimune eren radicalment innovadores. Escrites sobre la meyasubako hi apareixien las paraules «Dona a conèixer la teva idea. Es premien les idees acceptades.» Per suposat, no havia uns estàndards establerts d’avaluació, i l’acceptació o no d’una idea depenia del judici arbitrari de l’administrador.

No obstant, si considerem el sistema de suggeriments com un mètode de sol·licitar opinió i idees a las masses per a fer millores, la meyasubako i el sistema de suggeriments actual tenen la mateixa finalitat.

Primers sistemes de suggeriments

La pràctica de sol·licitar suggeriments dels treballadors va ser utilitzada per part dels directius fa uns 100 anys a Escòcia. William Denny, un armador escocès, va demanar als seus treballadors que li suggerissin mètodes per a construir vaixells a baix cost.

Als Estats Units, la historia mostra que un treballador d’Eastman Kodak, anomenat William Connors, va rebre un premi de dos dòlars el 1898 per suggerir que es netegessin les finestres per mantenir els llocs de treball més il·luminats. Frank Lovejoy, el supervisor que va acceptar el suggeriment de Connors, es va convertir després en president de Kodak.

La tradició de la meyasubako va continuar al Japó després de l’ordenança de Yoshimune, però el nombre de suggeriments acceptats va disminuir de forma dràstica.

El precursor del sistema de suggeriments d’estil japonès modern es va originar indubtablement a l’Occident. Els sistemes de suggeriments d’Europa i els Estats Units posseeixen característiques que reconeixem avui, com l’avaluació dels suggeriments en base a criteris establerts i la concessió de premis no com a regals sinó com l’equivalent al valor de les idees

Bibliografia