Tipus de pensament

L’activitat de pensar és molt rica en formes i estratègies. La Creativitat és una activitat de pensar. Per tant, independentment que puguem aplicar Tècniques de creativitat en una sessió de generació d’idees, el fet de comprendre la naturalesa de la Creativitat és molt important per poder fomentar-la. Per això hem recopilat els diferents tipus de pensament. Ser-ne conscient potencia la nostra creativitat.

Analític

Comprendre una situació dividint-la en parts petites o determinant les implicacions d’una situació pas a pas establint causalitats. Inclou la organització de les parts d’un problema o situació en una forma sistemàtica, fent comparacions de les diferents característiques o aspectes, establint prioritats sobre una base racional, identificant seqüències de temps, relacions causals o relacions condicionals (si … llavors …).


Aproximat

Una forma de pensar sobre suggeriments i idees que no fixa el seu significat d’una manera gaire precisa, sinó que els porta a significar “aproximadament” el que s’ha suggerit.


Conceptual

És comprendre una situació o problema combinant les parts a fi d’establir la totalitat. Inclou la identificació de patrons o connexions entre situacions que no estan òbviament relacionades; identificar els elements clau subjacents en situacions complexes. El pensament conceptual és la utilització del raonament creatiu, conceptual o inductiu aplicat a conceptes existents o per a definir conceptes nous.


Convergent

Escollir entre moltes opcions per atènyer una conclusió.


Crític

El Pensament Crític és un tipus de pensament que es proposa analitzar o avaluar l’estructura i consistència dels raonaments, particularment opinions o afirmacions que la gent accepta com a veritables en el context de la vida quotidiana. Tal avaluació pot basar-se en l’observació, en l’experiència, en el raonament o en el mètode científic.

El Pensament Crític es basa en valors intel·lectuals que tracten d’anar més enllà de les impressions i opinions particulars, per la qual cosa requereix claredat, exactitud, precisió, evidència i equitat. Té per tant una vessant analítica i una altra d’avaluació. Encara que utilitza la lògica, intenta superar l’aspecte formal d’aquesta per poder entendre i avaluar els arguments en el seu context i dotar d’eines intel·lectuals per distingir el raonable d’allò no raonable, el vertader del fals. (Font © Wikipèdia)


Disponible

Una aproximació a la resolució de problemes que implica obertura i sensibilitat a totes les formes possibles d’establir connexions.


Divergent

Generar tantes idees o opcions com sigui possible en resposta a una pregunta oberta o a un repte.


Dur

Denominació proposada per Roger van Oech, que el contraposa al Pensament Suau. Els conceptes durs són molt concrets, sense ambigüitat, mentre que els suaus admeten moltes més matisacions. El pensament dur tendeix a ser rigurosament lògic, precís, exacte, específic i coherent. A l’entrada Pensament Suau trobaràs una taula comparativa i una valoració d’ambdós tipus de pensament.


Jànic

Denominació proposada per Albert Rottenberg, psiquiatra nord-americà, el 1971. El pensament Jànic (del déu romà Jano) es caracteritza per concebre activament dues o més idees, imatges o conceptes oposats simultàniament. Els conceptes oposats o antitètics es conceben com a existents l’un al costat de l’altre o igualment operatius i veritables. És un pensament complex, diferent del pensament dialèctic, de la ambivalència i del pensament dels nens o dels esquizofrènics. Té lloc en plena consciència, en plena racionalitat i facultats lògiques plenament operatives però es fa ús de mecanismes del pensament oníric aprofitant-se de materials inconscients. És capaç de pensar en un concepte i en el seu contrari sense problema (citat per Francisco Rubia a “El enigma de la creatividad“)


Lateral

Creat per Edward de Bono com a contraposició i complement al pensament vertical o lògic. Té com a objectiu el canvi de models. És a la vegada una actitud i una manera de tractar la informació. Una bona manera de comprendre’l és en contraposició al Pensament Vertical, que és el que habitualment anomenem Pensament Lògic:

Vertical o lògicLateral
És selectiuÉs creatiu
Només es mou si hi ha una direcció en que moure’sEs mou per crear una direcció
És analíticÉs provocatiu
Cada pas ha de ser correcteNo cal que els passos siguin correctes
Es basa en el judici i de valoració.Prescindeix de tota forma de judici i de valoració.
S’utilitza la navegació per bloquejar bifurcacions i desviacions lateralsNo es rebutja cap camí
Les categories, classificacions i etiquetes són fixesNo ho són
Segueix els camins més evidentsSegueix els camins menys evidents
És un procés finitÉs un procés probabilístic
La informació s’usa amb el seu valor intrínsec, per arribar finalment a una conclusió mitjançant la seva inclusió en els models existentsLa informació no s’usa com un fi sinó només com un mitjà per provocar una disgregació dels models i la seva subsegüent reestructuració automàtica en noves idees
© Edward de Bono

Per aconseguir reestructurar la informació cal prèviament una relaxació dels models rígids preexistents. Semblantment a com el pensament lògic usa el NO per a la selecció d’alternatives de Bono materialitza una nova forma lingüística, PO per aconseguir aquesta relaxació d’una manera més eficaç.


Lògic

És el pensament normal, que suposa una concatenació d’idees correctes mitjançant passos que es poden justificar. També anomenat Pensament Vertical en contraposició al Pensament Lateral. Per a una comparació entre ambdós, vegeu Pensament Lateral.


Metafòric

Unir dos conceptes de manera que en resulti una millor comprensió d’un d’ells. Es pot practicar responent les dues grans preguntes metafòriques:

  • A què s’assembla això?
  • A què no s’assembla això?

Sistèmic

Actitud de l’ésser humà que es basa en la percepció del món real en termes de totalitat per a la seva anàlisi i comprensió. Es diferencia d’un plantejament del mètode científic, que només percep parts d’aquest i, en molts casos, de manera incorrecta. Aquest nou model pretén, per tant, començar a desenvolupar comunitats compromeses amb un canvi profund personal i organitzatiu.

Els continguts de la disciplina del Pensament Sistèmic van ser concebuts originalment per Peter Senge, director de Pensament de Sistemes i Aprenentatge Organitzacional del MIT en el llibre “La Quinta Disciplina”.
(© Computerwolrd, 25-31 octubre 2002)

El terme pensament sistèmic ve del grec synhistanai, que significa “col·locar junt”. Va ser usat per primera vegada en el segle XX pel bioquímic Lawrence Henderson i va guanyar força amb la introducció de la cibernètica.

Pensar de forma sistèmica significa:

  • Pensar de forma multi-dimensional: circular, horitzontal, vertical i lateral.
  • Focalitzar el tot, les parts i, principalment, promoure la interacció entre les parts d’un sistema.
  • Ésser conscient que el tot mai pot ser avaluat amb la simple anàlisi de les seves parts.

Pensar de forma sistèmica és multiplicar el nombre d’opcions i, per tant, crear una major habilitat en generar una acció coordinada i dirigida en el sentit de produir una finalitat específica, ja sigui personal o professional.
(© Dr. Lair Riberiro, Inteligencia aplicada, Ed. Planeta Pràcticos, pàgs. 215-216)


Synvergent

Neologisme inventat per Michael Gelb per descriure l’ús òptim d’ambdós hemisferis del cervell, el dret i l’esquerra. Obtenim millors resultats en els negocis i en la vida de cada dia, diu, quan combinem elements del pensament convergent, ordenat, detallista de l’hemisferi esquerre, i el pensament divergent, creatiu, global de l’hemisferi dret.

Gelb diu que podem aconseguir aquest equilibri, amb pràctiques tals com dur diaris personals o blocs de notes, meditant, apreciant com altres pensen de manera diferent (si ets un artista, dina amb un comptable, si ets un comptable, convida un artista a dinar) i cultivant un “entorn que alimenti la ment” tant al treball com a casa, amb toc tals com usar tanta il·luminació natural com sigui possible, posant art a les parets, posant música clàssica en un equip de qualitat i assegurant que en les teves habitacions l’ambient no estigui massa carregat, calent o fred.


Suau

Denominació proposada per Roger van Oech, que el contraposa al Pensament Dur. El pensament suau és metafòric, aproximat, difús, graciós, juganer i tolera contradiccions.

Ambdós tipus de pensament juguen un paper molt important en el procés innovador, però actuen en fases o etapes diferents. El pensament suau és més efectiu en la fase d’incubació, quan s’estan buscant noves idees. En canvi, el pensament dur és convenient tant en l’etapa de preparació com en l’etapa d’avaluació, així com també en el procés de dur-les a la pràctica, fins que es converteixen en innovacions.

Pensament dur vs. pensament suau:

Pensament suauPensament dur
MetàforaLògica
SomniRaó
HumorPrecisió
AmbigüitatCoherència
JocTreball
AproximatExacte
FantasiaRealitat
ParadoxaDirecte
DifúsCentrat
EmpentaAnàlisi
GeneralitzacióEspecífic
JoveAdult


Vertical

Pensament Vertical és una de les formes d’anomenar al Pensament Lògic, en contraposició al Pensament Lateral. És el pensament normal, que suposa una concatenació d’idees correctes mitjançant passos que es poden justificar. Per a una comparació entre ambdós, vegeu Pensament Lateral.


Bibliografia