Principis de la creativitat: La naturalesa de les solucions

Principi de la validesa

Tampoc necessitem una solució definitiva, encara que ens acostumem a no agafar la primera «i arrencar a còrrer».

Certament, es persegueix la veritat però s’utilitza la simple validesa. Res més, encara que res menys. Es tracta de buscar l’excel·lència sense ser «perfeccionista» (el que es considera gairebé una malaltia psicològica). «El bo és enemic del millor». El que passa es que entre el bo i el millor (en superlatiu) sempre hi ha quelcom una mica millor (en comparatiu positiu). I val la pena anar «guanyant fil» al batallador peix-problema; quan es pugui, intermitentment, sabent cedir una mica algun cop…

Principi del pacte

«Vendre una part del somni per construir-ne la resta» no és una concessió sinó el secret de la majoria de les realitzacions. Per suposat que les diferents proporcions entre la part sacrificada i la resta realitzada han d’anar variant en el sentit del major èxit; però no es tracta d’emprendre deu accions en el sentit del progrés de les que nou surtin rodones i només una regular, si podem atrevir-nos amb trenta de les que deu siguin les «regulars». El percentatge és pitjor però el resultat, el camí avançat, és de vint a nou; més del doble.

Bibliografia

© Qüestió de principis – Julian Plana Pujol – “Creatividad en la gestión” – Cuadernos ESCA de Gestión de sucursales, CECA – Madrid 1988 – Reproduït amb autorització de l’autor – Traducció: Sèrie Conceptes sobre la creativitat d'innovaforum