|
Tècniques de creativitat
Delphi
|
|
Aquesta tècnica va ser desenvolupada a la corporació RAND als anys 50 com
una manera de recollir l'opinió d'un grup d'experts per fer prediccions
sobre el dany potencial d'un atac amb bombes atòmiques.
A més de ser útil per a la predicció tecnològica, també ho és per aflorar i
jutjar components de temes confosos.
La contrapartida més gran dels formularis de Delphi és l'elevada
càrrega administrativa, però el mètode ha estat incorporat amb èxit
en alguns sistemes informatitzats de resolució de problemes.
Comporta entre 2 i 5 qüestionaris successius a un grup d'entre 15 i 25
persones (a vegades fins a 100) escollits bé com a experts en el tema
objecte de la recerca (si l'objectiu de l'exercici és recollir l'opinió
d'experts sobre un tema) o bé com a persones directament implicades en algun
tema (si l'objectiu és aflorar preocupacions socials o organitzatives).
Per exemple, una agència de suport a petits negocis utilitzava el
seu grup de monitors voluntaris com a experts en petits negocis
locals en un grup Delphi quan intentava identificar les barreres
psicològiques que feien que la gent no iniciés negocis pel seu compte.
Típicament, funciona així:
- Es nomena el grup.
Ja que són experts poden molt bé ser gent ocupada,
pel que poden necessitar algun incentiu per acceptar
el considerable compromís que implica participar-hi.
- Es desenvolupa, envia i rep el qüestionari inicial.
Aquest normalment pregunta una o dues qüestions amplies i obertes.
L'anàlisi posterior serà més fàcil si les respostes són en forma
d'una llista de frases separades o paràgrafs curts, més que
text continu. Potser caldrà una carta de recordatori per animar als qui
triguin a contestar.
- Es desenvolupa, envia i rep el segon qüestionari.
Aquest es crea a la llum de les respostes al primer qüestionari.
Una manera de fer-ho seria:
- Un Delphi breu podria acabar en aquest punt (saltant al pas 5),
però un de més extens podria continuar més rondes.
- Ja que el membres del grup han estat escollits pels seus
coneixements i/o implicació directa, segurament tindran
força interès en el resultat pel que, normalment, a cada un se li envia
un informe resum i una carta d'agraïment al final del projecte.
Quan s'utilitza el mètode Delphi per tractar un problema únic i ben
definit, tal com el seu us original d'estimar els nivells de dany d'una
guerra nuclear, el resultat es pot resumir fàcilment. Però quan s'usa
per aflorar i prioritzar preocupacions, el resultat pot ser bastant
extens. Un grup de 20 membres pot generar fàcilment de 15 a 20 assumptes
cada un - potser 200 o 300 elements diferents, pel que, com en
qualsevol forma de brainstorming o
brain writing,
pot ser necessari algun tipus d'anàlisi convergent post-Delphi.
Tornar a
Tècniques de creativitat
© John Martin - Adaptat de VanGundy, A.B. (1988), 'Techniques of Structured problem Solving'
- Van Nostrand Reinhold, V7.07
Traducció: innovaforum.com
Data creació: 16.06.1999
Darrera modificació: 22.11.2002
Actualització nº: 4